Títols
I. Obertura.
Les Veus de la Tundra
II. Natura.
Més enllà de les Muntanyes
La fèrtil Terra dels Llacs
Sota l'Ombra del Gran Arbre
III. Exploradors.
Petjades a la Neu
El Rei del Bosc
Foc sota les Estrelles
IV. Visions.
La Cova dels Ancestres
Animal de Poder
L'Esperit de les Pedres
V. Epíleg.
Ocre, roig i negre
Vídeo promocional. Autora: Anna Bahí
Una gran aventura èpica va començar fa milions d’anys. Uns animals únics dominaven les grans estepes de la Terra. Eren nobles, singulars, lliures i universals. Eren els Cavalls de Stenon. Un moment idíl·lic i salvatge però, alhora, llaurat per la duresa de la selecció natural.
Més tard, una altra espècie nascuda en territoris llunyans va arribar lentament, cercant i ocupant terres fèrtils on sobreviure: els humans. Aquests fills dels boscos africans, d’aparença dèbil i vulnerable, estaven en contínua lluita a mort contra el fred, la gana i els terribles depredadors. Tanmateix, la natura havia dotat a aquests exploradors d’una arma extraordinària transformada i esculpida de generació en generació: la seva pròpia ment. Disposava d’un poder que mai cap altre animal havia tingut fins aleshores.
Potser va ser sota l’ombra d’un gran arbre tot somiejant, contemplant les estrelles a la nit o al voltant d’un poderós descobriment, el foc, quan els primers homes foren conscients del pensament màgic. Tota una dimensió sobrenatural de forces obscures s’obria als seus ulls, fruit de la força evocadora de la natura. Entre càntics, danses i visions transformadores dins l’espai-temps, anaven construint tots el mites sagrats en un intent de comprendre el cosmos que els sobrepassava i sotmetre’l a una dimensió humana. La cova era el seu temple i damunt de les roques eternes expressarien el seu art. Així el seu pensament perduraria durant mil·lennis.
Aquells primers cavalls de Stenon van desaparèixer molt abans que l’home els pogués dibuixar en una roca, però els seus descendents resten encara avui immortals i vigilants en les pintures de les pedres sagrades, amagats dins la foscor de les entranyes de la Terra. Testimonis i missatgers d’unes creences dels nostres avantpassats que ara estan oblidades.La gran aventura tot just acaba de començar.
Equus Stenonis:
Espècie extinta de zebroide monodàctil que va viure entre el Pliocè tardà i el començament del Plistocè.
Es va estendre per Euràsia i el nord d’Àfrica.
Mesurava fins a 145-155 cm a la creu i es va extingir fa aproximadament un milió d'anys.
Es considera el progenitor d'altres espècies del gènere Equus.
Agraïments:
Albert Aulines per la seva implicació en el projecte i les explicacions tècniques sobre prehistòria.
Anna Bahí per l’elaboració dels vídeos que acompanyen la presentació del treball i per compartir les seves vivències xamàniques.
Antonia Amigo per ajudar-me a entendre el món dels cavalls.
Ausència Viñolas pels oportuns consells i correccions.
Isaac Rufí pel seu assessorament sobre la flora i fauna del Plistocè.
Joan Anton Abellán per confiar en mi i animar-me a compartir aquest projecte amb ell.
Palaujuncà per les il·lustracions d’aquest treball i consells en el seu disseny.
Rafael Balaguer per encomanar-me la seva passió per la cultura prehistòrica.
Residencia Equina La Corona per deixar-nos gravar a les seves instal·lacions.